Al matí vam fer la via Laura a Cavallers amb el Jaume Planella i en Xavi Bonatti. Després de dinar, veient que encara ens quedava gasolina al dipòsit, decidim amb el Jaume, marxar a escalar a la presa d'Escales, la via "sobao pasiego" d'una dificultat de 6a, perfectament equipada amb parabolts.
Aparquem a la presa i decidim baixar en ràpel per la mateixa via que escalarem. Tres ràpels llargs i ja som a terra. El primer llarg el fa en Jaume i els altres els faig jo. L'escalada em va sorprendre molt positivament, ja que la roca és de bona qualitat en placa i que dona molta confiança.
És una escalada tranquila, sense cap tipus de compromís i perfecta per iniciar-se en via llarga, amb una proximació molt curta. Aconsellable 100%.
Arribats a dalt, tornem al cotxe per la vira i els tunels característics i vist que encara és de dia anem a pescar una estona al pantà.
Quan ja és ben fosc, agafem la furgo i marxem al port de Perbes, on passem la nit super tranquils. L'endemà volem anar a Collegats a escalar la via "passage de l'impossible".
Dormim amb la furgo de l'Albert a la pressa de Llauset, lloc molt curiós ja que l'accés és per un tunel que travessa tota la muntanya, tota una obra d'enginyeria. La pressa de Llauset no es menys espectacular. A la mateixa pressa hi ha l'aparcament on passem la nit amb la furgo cinc estrelles de l'Albert. Ens llevem a les 07 del matí, esmorzem i apa en quan clareja, agafem el camí molt evident i cap al peu de via, camí molt planer i còmode. Per norma l'Albert sempre comença el primer llarg i per tant a mi em toquen els parells. La via es fa tota amb lliure, on els passos difícils estan equipats amb parabolts. El dia és genial, fresquet i en un pim pam ja hem acabat l'escalada. En arribar a l'ultim llarg menjem els entrepans al costat de les flors més famoses dels pirineus, les Edelweis. Ja que anem amb temps i no ens espera ningú, pujem al pic de Vallibierna, crestejem pel famós Paso del Caballo i fem el cim del Pico Culebras, baixant fins a la Collada...
Una via d'escalada que feia anys que volia fer i per unes coses o unes altres mai havia tingut la possibilitat d'escalar-la. Fa un temps vaig llegir per internet que havia estat netejada i reequipada, quedant en un estat de seguretat òptim, amb poques assegurances fixes, però amb una fissura de tal qualitat que permet col·locar els flotants que et vinguin de gust. La meva companya de cordada va ser l'Anna, amb la qual aniria a la fi del mon. Vam sortir de l'aparcament de Can Maçana, seguint el camí fins el coll de miracle i des d'aquí després de baixar uns metres per la canal, seguir un corriol que ens portarà fins a peu de via. Que dir de la via, que em va encantar i a l'Anna també. Escalada agradable, disfrutona i que tota a l'ombra menys el primer llarg. Al cim vam menjar una mica, les fotos de rigor i baixar per un corriol de punts blaus fins al coll i d'aquí retorn al cotxe. Friends de tots colors i mides, jijiji Aconsellable 100%
Fa uns dies em van passar la ressenya d’aquesta nova via d’escalada equipada a la paret de la Margineda. Sobre el paper 250 metres de via, en deu llargs perfectament equipats en un grau màxim de 6c+. Li proposo a l’Albert BABOT, sabent que em diria que sí! Després de treballar a les 16:30 hores quedem a l’aparcament del Viena, preparem el material i vinga anem a La Margineda. L’aproximació és curta de 10 minuts i com sempre comença l’Albert. 1er i 2on llargs. 6a 50m: s’empalmen perfectament, el primer és una placa amb regleta bona, un petit tram de quatre fins la primera reunió i tot seguit un diedre diagonal a dreta, sortint per una altra placa fins la reunió. 3er i 4art llargs. 6a 50m: També s’empalmen bé. La sortida va per l’esquerra i és una mica desplomada fins arribar a una placa molt guapa. 5è i 6è llargs. 5+ 55m: com els anteriors també s’empalmen. El primer llarg fa una placa fins arribar a un terreny tombat on resseguim una corda fixa que ens porta a la reunió. 7è lla...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada