Dormim amb la furgo de l'Albert a la pressa de Llauset, lloc molt curiós ja que l'accés és per un tunel que travessa tota la muntanya, tota una obra d'enginyeria. La pressa de Llauset no es menys espectacular. A la mateixa pressa hi ha l'aparcament on passem la nit amb la furgo cinc estrelles de l'Albert. Ens llevem a les 07 del matí, esmorzem i apa en quan clareja, agafem el camí molt evident i cap al peu de via, camí molt planer i còmode. Per norma l'Albert sempre comença el primer llarg i per tant a mi em toquen els parells. La via es fa tota amb lliure, on els passos difícils estan equipats amb parabolts. El dia és genial, fresquet i en un pim pam ja hem acabat l'escalada. En arribar a l'ultim llarg menjem els entrepans al costat de les flors més famoses dels pirineus, les Edelweis. Ja que anem amb temps i no ens espera ningú, pujem al pic de Vallibierna, crestejem pel famós Paso del Caballo i fem el cim del Pico Culebras, baixant fins a la Collada...
Era la primera vegada que anava a la cara nord del Pedraforca i decidim fer l'Anglada Guillamon amb en Xavi Capdevila. Escalada sobre una roca de bona qualitat en general, bastant equipada tot i que amb claus molt antics i tacs de fusta on haurem de portar cordinos, ja que els mosquetons en alguns dels claus no entren. Petit vídeo per fer-se una idea de la via: Aquesta via d'escalada va ser oberta per Josep Anglada i Francesc Guillamon l'any 1958. Com a anècdota dir que la primera vegada que aquest parell d'escaladors, van anar a fer la via es van baixar a la primera reunió ja que no van poder clavar els ferros que portaven a la fissura. Cap problema, els cracks van preparar uns tacos de fusta (que encara hi son alguns d'ells) per assegurar la fissura, a més de portar material de vivac ja que preveien passar-se un parell de dies escalant. El mateix dia van fer tota la via. Persones a admirar pel que feien i amb el material de l'època. Amb en Xavi vam sortir d...
Una via d'escalada que feia anys que volia fer i per unes coses o unes altres mai havia tingut la possibilitat d'escalar-la. Fa un temps vaig llegir per internet que havia estat netejada i reequipada, quedant en un estat de seguretat òptim, amb poques assegurances fixes, però amb una fissura de tal qualitat que permet col·locar els flotants que et vinguin de gust. La meva companya de cordada va ser l'Anna, amb la qual aniria a la fi del mon. Vam sortir de l'aparcament de Can Maçana, seguint el camí fins el coll de miracle i des d'aquí després de baixar uns metres per la canal, seguir un corriol que ens portarà fins a peu de via. Que dir de la via, que em va encantar i a l'Anna també. Escalada agradable, disfrutona i que tota a l'ombra menys el primer llarg. Al cim vam menjar una mica, les fotos de rigor i baixar per un corriol de punts blaus fins al coll i d'aquí retorn al cotxe. Friends de tots colors i mides, jijiji Aconsellable 100%
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada