Escalades i derivats

  Tempesta nocturna 390 m ED- a la Paret de Catalunya de Montrebei Feia temps que li tenia ganes a aquesta via emblemàtica de la paret de Catalunya, escalada de 11 llargs, on no perdona ni un sol metre, en roca de molt bona qualitat, llarga i sostinguda i semiequipada (reunions amb parabolts que sempre és d’agrair). Finalment arriba el dia i decidim fer l’escalada a tres, l’Albert, l’Adrià i jo. El dia anterior sortim d’Andorra i anem a dormir al costat del Pont de Montanyana, fent la tria dels llargs, l’Albert i la seva empenta diu – Jo ja faig el quatre primers llargs – frase que la recordarem durant molt de temps (ja veureu perquè més endavant). A l’endemà a les 7 del matí esmorzem els tres amb la calma abans de la batalla i a les 8 comencem a fer el camí del congost  fins al peu de via que triguem si no recordo malament una hora aproximadament. De fet el peu de via el trobem molt ràpid, ja que surt a l’esquerra del diedre gris i el peu de via està gravat “tempesta nocturna...

  Escalem la “Peque Mantecas” per uns i “Mantecas” per altres, una via de 160 metres amb 6a+ (V+ obligatori) a la Roca Alta de Vilanova de Meià. La via va ser oberta l’any 1982 i el nom de Peque Mantecas pel que he pogut saber és en memòria de aquestes dues persones que juntament amb una tercera van perdre la vida mentre escalaven la Valentin Casanovas a Montserrat. Amb l’Anna Frases, vam marxar d’Andorra d’hora al matí i en dues horetes ja estàvem amb el vehicle aparcat a sota de la roca alta. L’últim tram de pista està en mal estat i per això vam anar amb el nostre Fiat Sedici 4x4 que passa per tot arreu. La via consta de sis llargs, però amb l’Anna l’escalem en quatre llargs, ja que el 2on i el 3er s’empalmen i el 4art i 5è també, tot i que cal vigilar amb el fregament de les cordes que ens poden jugar una mala passada. El primer llarg, personalment considero el millor de la via sense cap mena de dubte, una fissura estreta i ben equipada, on cal escalar, tècnicament, col·locant-...

  Atacs Iroquesos 290 metres 6b-Ae (V+ Ae obligat) Dissabte fantàstic amb la millor companyia, l’Anna, la meva esposa des de temps immemorials (i memorables). Activitat que ens va encantar als dos, l’escalada de la nova via oberta a la paret de Rumbau, “atacs iroquesos” oberta per Joan Vidal anomenat l’indi. No conec personalment a en Joan Vidal, però m’he informat i és tota una institució en escalada i segons he pogut esbrinar la major part de les seves vies tenen noms que fan referencia als Indis. La via consta de 7 llargs d’escalada en 290 metres. Nosaltres vam fer el primer i la resta vam fer empalmant 2+3, 4+5 i 6+7. Es poden empalmar perfectament i duem un bon grapat de cintes o ens anem saltant assegurances, ja que hi ha molts parabolts. A nivell dels graus, la vam fer tota amb lliure i el grau màxim creiem que deu anar a l’entorn de 6b+. Es pot apurar en lliure, ja que és una via, com diuen els francesos  “escalade plaisir”. La roca vam trobar que està prou sanejada, h...

  Sincerament no havia sentit a parlar mai d’aquestes vies fins fa un parell de mesos que havia fet una via, l’Amadeus a la roca Alta i el bon amic Guillem Colell em va aconsellar de fer la Intifada, ja que segons deia era igual o més bona que l’Amadeus. Si aquesta em va semblar magistral vaig pensar que si el Guillem l’aconsella per alguna cosa deu ser. I Res només calia buscar el bon company de cordada que va ser fàcil de convèncer, l’Adria Pajares, que també havia parlat amb el Guillem, aconsellant-li l’Intifada. La Idea era escalar l’Intifada i després fer la Pornoestar, ja que son vies de 4 llargs i que poden complementar-se perfectament al dia. Anem a pams i parlem de l’Intifada. La via està just a la dreta de l’Amadeus i solca el mateix pam de paret. Quan veus la ressenya ja espanta una mica, car diuen que es 6c obligatori, en quatre llargs i fins a 7b. Nosaltres vam portar el material que indica la ressenya, uns aliens i algun tascó que vam utilitzar en tots els llargs. 1er...

  Femme Fatale a la pilastra dels voltors 260 m 7b (6b obligat) Dos dies amb l’Albert Babot no poden defraudar i a més si els gaudim al Congost de Montrebei. El primer dia hem anat a conèixer l’Agulla del Forat i les dues vies més emblemàtiques que conté, “Centauros del Desierto” i “100 años de soledad” i ara ens toca la “Femme Fatale” a la paret d’Aragó a la zona de la Pilastra dels voltors. Amb la furgo de l’Albert anem a dormir per la pista de Viacamp, seguint-la uns 6 kms, en bon estat tenim una entrada a esquerra que baixa fins una bassa d’aigua on passarem la nit. Quan arribem ja ens està esperant una guineu tafanera que pràcticament es deixa tocar (no ho fem), l’únic que volia es que li donéssim alguna cosa per menjar, tot i que els especialistes diuen que als animals salvatges no se’ls a de donar menjar, li vam donar les restes de pollastre que va portar l’Albert per sopar. A l’endemà ens llevem a les 06:30 hores, esmorzem com sempre amb doble cafetera i apa a fer l’aproxim...