Escalades i derivats

  Lathin Brothers a Montrebei, quines ganes que li tenia a la via. El cert es que no he escalat massa a Montrebei, porto 9 vies fetes i em feia respecte. Als que ens agrada l'escalada en via llarga i sobretot clàssiques hem sentit a parlar d'aquesta via. Finalment ha arribat el dia, acompanyat de l'Adria i el Martí. Com sempre vam anar a dormir amb les furgos al Prat, passant per Ager.  arribem totalment de nit i sense poder veure la paret de Catalunya, no passa res, ja la veurem demà durant unes quantes hores, jajaja. Per sopar una amanida de pasta i una botifarra que ens va fer el Martí, preparem el material i ens organitzem per l'escalada. El Martí farà els 6 primers llargs, l'Adrià els quatres següents i jo els tres últims.  Ens llevem a les sis i mitja, un bon esmorzar i a les 7 i escaig anem a buscar el peu de via, que trobem bastant be al cap de 20 minuts. El peu de via esta marcat amb les inicials LB gravats a la roca. El Martí empalma els dos primers llargs...

No havia estat mai a la Roca Alta i sincerament tenia moltes ganes de coneixer-ho. L'Albert que ja s'ho coneix, em diu de dormir a la furgo en un prat a sota de la Roca Alta i així ha estat tot i que per arribar-hi, el tram final de pista no està massa bé, però la perícia i el "savoir faire" del company em porta a la famosa esplanada. Quin lloc més xulo, quina tranquil.litat. Vam passar una tarda i nit de luxe. Les vies escollides per l'endemà són l'Amadeus i la Plurabel. Dos vies que diferenciarem. La via Amadeus, quin tros de via mare meva. Quatre llargs d’un calcari on el primer llarg potser haurem de vigilar una mica amb la roca però a partir d’aquí disfrutada total. El segon llarg és un 6a en el qual primer superem un desplom fins trobar el primer parabolt que vaig haver de fer amb molt de compte, ja que em jugava una caiguda important, després trobo una fissura mot bona fins a la reunió. A partir d’aquí encara, si cap, els llargs més bons, el tercer un 6...

  Desprès de la Tascon Rebuffat, volíem anar a escalar a la serra de Sant Gervàs, però el temps no donava per fer gran cosa i buscant on feia bon temps, bingo!!! A Montserrat fa bo i apa cap allà que anem amb la furgo. Ens instal.lem prop de Santa Cecilia, sopem, i dormim com uns angelets i vinga a les 7 del matí dempeus, per esmorzar, preparar el material i anar a escalar els primers quatre llargs de la via dels sostres i a la feixa fer els ultims tres llargs de la David Aparicio. Aquesta combinació també surt en la llista de les 100 millors escalades de Catalunya. Que dir de la via que no estigui ja escrit, doncs que la vam gaudir moltíssim. Els primers quatre llargs calia reforçar amb friends, pasant per sota d'uns sostres monumentals, aprofitant les fisures en una escalada molt estètica. El tram de la David Aparicio només cal seguir parabolts (o espits) pujant sempre per una placa que es deixa escalar molt bé i sempre trobem el cantell salvador.

  Amb l'Albert comencem el nostre periple de tres dies per Catalunya amb aquesta via clàssica que surt a les 100 millors escalades de Catalunya amb molt bon encert, ja que després de fer-la va resultar ser un viote d'aquells que et marquen. Anem a pams. Sortim d'Andorra a les nou del matí preparem el material, menjar a la furgo de l'Albert i apa a fer uns quilómetres pel port del cantó fins a Sort on parem a fer un bon esmorzar. Ben tips continuem camí fins a Collegats. El camí se'ns ha fet curt ja que feia dies que no parlavem i ja teniem històries que explicar-nos (secrets d'estat). L'aproximació a la via la fem per la tirolina de l'Argenteria que l'Albert amb la seva flamant politja fa en un plis plas i jo amb el meu mosquetó cutre d'alumini em costa bastant més. Tot seguit pujem per unes cordes fixes fins a la base de la paret i d'aquí fent atenció flanquejem a esquerra fins trobar el peu de la Tascon Rebuffat. Com es habitual l'Alber...

  Feia molts anys que no coincidia amb el Joan (titanel) escalant via llarga i ja que havíem coincidit a la festa Major de Juclar la setmana anterior, vam parlar de fer alguna escalada junts. El dijous següent ja havíem quadrat agendes i la via escollida en aquest cas era Terra Lliure a Camarasa. Per arribar al peu de via s'accedeix per dalt (tipus Verdon) i cal trobar la bona línia de rapels i avall. Dos rapels llargs i ja som a terra i a peu baixar amb tendència esquerra seguint unes cordes fixes fins al peu de la via. L'escalada en graus assequibles és molt bona i vertical. Ens va fer recordar una mica Ordesa. Vam tenir sort ja que el temps no acompanyava massa i tot i que va pluvisquejar a estones durant l'escalada no va ser fins que vam ser a dalt que va ploure de veritat. Plegar cordes i correns a la furgo. 15' més tard ja estàvem salvats. Aquesta via la tenim a les 100 millors de catalunya del Soldevila.

  Via SAURAN a Narieda Oest 200 metres 6a Primer de tot un bon esmorzar al Portal d’Organyà, en companyia del Marti i la Queralt, parlant de tot i de res, arreglant el món. Amb la panxa ben plena anem a fer una via de nova creació que es troba al costat de la via Ferrada de Roca Narieda. La via es diu SAURAN, 200 metres d’escalada sobre un calcari de molt bona qualitat en 5 llargs en dificultat màxima de 6a, pràcticament totalment equipada amb parabolts. L’aproximació la fem pel camí d’accés de la ferrada i prenent el camí de descens de la ferrada familiar. Pujant pel corriol trobarem un tros de corda penjat a un arbust que ens indicarà el peu de via, amb el nom gravat a la sortida. Fem dues cordades, Marti i Queralt, Anna i Jo. No detallaré cada llarg, però nosaltres recordo hem col·locat friends al 3er i 4 i 5arts llargs, reforçant una mica la separació entre els parabolts. La via està prou sanejada, i no ens ha saltat res. L’últim llarg és un diedre molt bo, amb algun pas picant...