Escalades i derivats

 Aprofitant que estem passant uns dies a l’Ampolla, aprofitem les tardes d’estiu per anar a escalar als estrets dels Ports de Beseit. Ahir vam escalar la famosa via KRT i avui canviem una mica de zona i anem a les Moles del Don a escalar dues vies, “obsessió contínua 120m 6b” i “Sols per la Maria 120 m 6a+”. El viatge de l’Ampolla a Arnes dura uns 45 minuts aproximadament. Vam arribar cap a les 17 hores, amb bona ombra i airet, cosa que va fer que estiguéssim genials. La primera via que vam escalar,  Sols per la Maria de 120 metres 5 llargs. Rapelem la paret en acabar i només tocar el terra, ja ens preparem per fer Obsessió contínua que està uns 50 metres a l’esquerra. Les dues vies son molt bones, amb un equipament a base de parabolts que permet apretar al gust sense patir i apurar la via amb lliure. El grau es correcte en un grau mitja, ideal per gaudir durant les tardes d’estiu. Lloc amb un encant especial on el paisatge és curiós i no cal anar a escalar ja que si aneu a fe...

  Tal i com diuen els de la zona, si només teniu una oportunitat d’anar a escalar als estrets dels Ports de Beseit la via que s’ha de fer es KRT. Amb l’Anna Frases, fent cas de les recomanacions anem a escalar-la a l’estiu, però quan toqui l’ombra, es a dir a la tarda després de passar el matí a la platja de l’Ampolla. La via KRT també surt a la llista de les 100 millors escalades de Catalunya d’en Pep Soldevila. No havíem estat mai als estrets de Beseit i ens va agradar moltíssim el congost amb parets a cada costat i amb el riu amb unes basses maquíssimes per donar-te un bon bany després de l’escalada (nosaltres ho vam fer). Al matí a l’Ampolla després d’esmorzar a casa dels sogres, vam anar a la platja fins a l’hora de dinar. A casa vam dinar, cafetonet i marxem direcció al poble d’Arnes. Des del poble agafem una carretera estreta però en bon estat, durant uns 5 kms fins arribar a un aparcament seguint sempre indicacions de “toll de vidre”. D’aquí ja marxem a peu per un corriol a...

  Escalada a l’ombra, ideal pels dies calorosos de l’estiu a la cara oest de Roca Narieda. Roca Narieda és la paret que   quan passem el poble d’Organya per la carretera nacional direcció Oliana la trobem a la nostra esquerra, impressionant, ombrívola i amb dos coves molt característiques, la del Pep i la de les Gralles. Ja hi tornem a ser amb la meva companya inseparable, Anna Frases, a les 09 del matí estem aparcats a la carretera de Figols, just a sota la via. L’Anna com sempre està una mica nerviosa, ja que ha vist la ressenya i les cotacions li sobrepassen una mica. Jo la tranquil·litzo, ja que sé que en quan comencem a escalar desfrutarà tal i com ho fa sempre (així va ser). L’aproximació curta, però dreta i en 20’ ja estem desplegant les cordes a peu de via. L’identifiquem de seguida, ja que el nom de la via està marcat a la base de la paret. Via d'escalada que tenim a la llista de les 100 millors escalades de Catalunya del Pep Soldevila, un dels motius pels quals tenia...

  A l’endemà de fer la “Pistacho Asesino” a Cavallers, marxem cap a la Vallfosca, una vall que guardo molts bons records per les vegades que he participat a la famosa cursa d’esquí de muntanya que es fa cada dos anys. Passem la nit a Casa Parranxo de Senterada, un establiment fantàstic i amb un servei sublim. A les 8 del matí després d’esmorzar com deu mana a Casa Parranxo, marxem a la Vallfosca fins a la sortida del telefèric de l’estany Gento. L’Anna puja amb el telefèric i tot el material d’escalada i jo pujo a peu, trobant-nos a l’estany Gento. La pujada fins al refugi de la Colomina es d’uns 45’ aproximadament. Al refugi trobem el Miguel, un company d’Andorra que està fent Carros de foc, i ens rep la Marta del refugi amb el seu somriure etern i explicant-nos l’aproximació de les vies que volem escalar. Del refugi fins a peu de via triguem uns 45’ pujant tranquil·lament. La primera via que fem es la “cigrons amb xampinyons”, escalada de 4 llargs equipats de 140 metres i d’una d...

  Continuant amb la nostra setmana de vacances i després d'haver escalat a les Agulles de Dellui, anem a dormir a Boí en un hotelet i durant la tarda discutim de quina via farem demà. Mirant i remirant li proposso anar a Cavallers a Comalestorres a escalar una de les vies mes famoses i concorregudes de la zona: "pistacho asesino". Nosaltres sempre que podem agafem la ressenya del Luichy, com sempre perfecta i amb tots els detalls necesaris per no dubtar en cap moment. La via està semiequipada per un granit de molt bona qualitat amb unes fissures de somni i que es poden col.locar els friends al gust, de totes les mides i colors. A les 8 i mitja esmorzem a l'hotel i a les 09:30 ja estem estacionats a l'aparcament de sota de la presa de Cavallers. Preparem el material en dues motxilles i iniciem la marxa a poc a poc que cal pujar un bon desnivell per un camí ben dret fins arribar al peu de via. Gripau que vam trobar pujant El pas de l'ossa Arribant finalment. Una...