Escalades i derivats

Fa uns dies em van passar la ressenya d’aquesta nova via d’escalada equipada a la paret de la Margineda. Sobre el paper 250 metres de via, en deu llargs perfectament equipats en un grau màxim de 6c+. Li proposo a l’Albert BABOT, sabent que em diria que sí! Després de treballar a les 16:30 hores quedem a l’aparcament del Viena, preparem el material i vinga anem a La Margineda. L’aproximació és curta de 10 minuts i com sempre comença l’Albert. 1er i 2on llargs. 6a 50m: s’empalmen perfectament, el primer és una placa amb regleta bona, un petit tram de quatre fins la primera reunió i tot seguit un diedre diagonal a dreta, sortint per una altra placa fins la reunió.   3er i 4art llargs. 6a 50m: També s’empalmen bé. La sortida va per l’esquerra i és una mica desplomada fins arribar a una placa molt guapa. 5è i 6è llargs. 5+ 55m: com els anteriors també s’empalmen. El primer llarg fa una placa fins arribar a un terreny tombat on resseguim una corda fixa que ens porta a la reunió. 7è lla...

Després de baixar d'escalar la via The Wall a l'Elefant ens decantem per aqueta via, tot i que a l'hora que arribem ja li pica el sol. Abans de començar, busquem una ombra, ens assentem, mengem i ens hidratem una mica i apa a escalar la via del Cabra.  Empalmo primer i segon llarg que per cert són molt bons i d'escalada fina i sostinguda. La sortida del tercer llarg li donen un grau de 6a però es fa be i també empalment els llargs 3 i 4. Despres una grimpada fins al cim, fotografies de rigor i preparem el ràpel que ens deixara al peu de la canal, per la qual baixarem a peu i retorn al monestir. Un bon dia d'escalada en la millor companyia.

Per arribar al peu de via ja et fas un bon calenton i a més si no saps massa el camí et pot passar el que a nosaltres; que et perdis. Peró al final després d' una hora i mitja d'haver sortit a peu des del Monestir arribem a peu de paret, on ens trobem uns escaladors preparant-se per fer la mateixa via que nosaltres. Aquests escaladors de seguida marxen i ràpidament estant al cim. Nosaltres també fem la via bastant ràpid. Des del cim  baixada seguint un camí de punts vermells que ens portarà novament al camí de Sant Jeroni.  Vist que hem fet la via bastant ràpid anem a la panxa del Bisbe per escalar la via del Cabra. Apa que no ha estat res.

  Despres de fer la via Stromberg, anem directament a fer la 98 octanos però veient que havia una cordada de tres persones davant nostre, decidim fer l'Ignasi Jorba que puja al costat de la 98 octanos. Escalada en placa típica montserratina, amb un rocam de qualitat suprema, unes preses boníssimes, tant de mans com de peus. En definitiva un plaer escalar aquesta via, sobre un equipament a base de parabolts. A l'anna li ha agradat el tipus d'escalada. Un cop al cim, cal fer un ràpel de 50 metres i després camí avall fins al monestir on estem allotjats a l'alberg. Un luxe en tota regla, acabar d'escalar i tenir casa teva al monestir. A la tarda vam quedat amb el meu bon amic Xavi Bonatti, que estava amb un grup d'alumnes realitzant un curs d'escalada en via llarga i ens va convidar a anar al camping del monestir a fer una cervessa amb l'eminència del Marcel Millet, el quin personalment no coneixia amb anterioritat i que em va impressionar molt les seves re...

  Ahir la primera presa de contacte de l'Anna va ser la Cerda Riera a la Bandereta i avui hem decidit que farem dues vies: Stromberg al Gorro Frigi i 98 octanos a la Magdalena Superior. Petit vídeo: La via Stromberg està totalment equipada i només ens fan falta corda, cintes expres i ganes, jijiji. Sortim a peu des del Monestir pujant pel camí dels pobres, fins arribar al camí de Sant Jeroni. Continuem pel camí, fins que agafem una cruïlla a esquerra, passant per la base del gorro Frigi, fins una canal i de seguida arribem al peu de via. Mala sort, tenim una cordada davant nostre i a més ens diuen que la seva intenció també és fer després la 98 octanos a la Magdalena superior. Comencen a escalar i quan estant sortint de la primera reunió surto jo empalmant els dos primers llargs que són de placa amb unes preses boníssimes. L'Anna els disfruta i li agraden. D'aquí dos llargs més i ja som al cim amb la creu característica. D'aquí fem un parell de rapels i baixem per la ca...

  Primera presa de contacte de l'Anna amb Montserrat. Ja feia dies que em deia que tenia ganes d'escalar a Montserrat, però que la portés a una via asequible per ella i que la disfrutés. Em faig assessorar pel Gran Xavi Bonatti i m'aconsella la Cerda Riera a la Bandereta. Video de l'escalada: El dia anterior vaig estar escalant la CADE del centenar i pujant cap a Andorra em vaig quedar esperant a l'Anna a Pons. Em recull i anem a Monistrol de Montserrat allotjant-nos a l'hotel Guillaumes que per cert són gent molt atenta, molt net i bon menjar. A l'endemà amb la calma anem a l'aparcament de Can Massana i d'aquí marxem a peu xino-xano fins al peu de via. El camí és bastant evident fins arribar a una canal que la pujarem fins a peu de paret i deu metrets a la dreta ja tenim el nostre peu de via. La via comença per una fissura en quart grau i després en diagonal per terreny fàcil fins a un arbre on fem reunió. En aquest llarg jo no faig la diagonal i co...

  Via molt guapa que vaig fer amb en Xavi Capdevila l'endemà d'escalar l'Anglada Guillamon al Pedraforca. Ja havíem quedat amb en Albert Babot i en Xavi Bonatti de trobar-nos per anar a escalar a l'agulla del centenar, nosaltres la via CADE i el Xavi i l'Albert la Belladona, que passa just paral·lela a la nostra via i comparteixen els tres últims llargs. Una escalada entre bons amics. Video de l'escalada: Escalada que transcòrre per fissures i diedres, d'una lògica increible. El primer llarg és el més laboriós pel tram en artificial. Després nosaltres empalmem el segon i tercer llargs. El famós quart llarg no defrauda, una fissura en diedre boníssima, amb bones preses, fàcil d'assegurar més espectacular que dificil. El cinqué la roca delicada però amb tranquilitat es puja bé.  Les reunions estant reequipades amb parabolts, cosa que sempre és d'agrair. Arribant a la tercera reunió de la CADE 5è llarg de la CADE El Capdevila a la segona tirada de la CA...

  Era la primera vegada que anava a la cara nord del Pedraforca i decidim fer l'Anglada Guillamon amb en Xavi Capdevila. Escalada sobre una roca de bona qualitat en general, bastant equipada tot i que amb claus molt antics i tacs de fusta on haurem de portar cordinos, ja que els mosquetons en alguns dels claus no entren. Petit vídeo per fer-se una idea de la via: Aquesta via d'escalada va ser oberta per Josep Anglada i Francesc Guillamon l'any 1958. Com a anècdota dir que la primera vegada que aquest parell d'escaladors, van anar a fer la via es van baixar a la primera reunió ja que no van poder clavar els ferros que portaven a la fissura. Cap problema, els cracks van preparar uns tacos de fusta (que encara hi son alguns d'ells) per assegurar la fissura, a més de portar material de vivac ja que preveien passar-se un parell de dies escalant. El mateix dia van fer tota la via. Persones a admirar pel que feien i amb el material de l'època. Amb en Xavi vam sortir d...