Escalades i derivats

 Ep! Primer de tot  aquesta via segons el Soldevila està en la llista de les 100 millors escalades de Catalunya  i segon que anava acompanyat de dos cracks, Xavi Bonatti i Albert Babot. Via oberta per Antonio Garcia Picazo i amics l’any 1981 i que ara es troba reequipada substituint algun burí per parabolts i les reunions equipades amb dos   parabolts a prova de bombes. En Xavi Bonatti ens proposa de escalar aquesta via a  l’Albert Babot i a mi. Acceptem sense pensar-ho. Marxem el divendres amb la furgo de l’Albert i dormim a Santa Cecilia. Dissabte a les 07 hores ens llevem, esmorzem com cal, preparem el material i marxem pel famós camí de l’arrel fins arribar a la canal dels avellaners que l’haurem de seguir fins arribar al peu de via. Triguem uns 50’ aproximadament anant tranquils. Identifiquem desseguida el peu de via, ja que a l’esquerra hi ha un gran bloc de pedra i a la dreta a peu de paret un arbre que inicia un diedre i quinze metres més amunt un arbre ...

Poques vies a Montrebei defrauden i aquesta és de les millors que he fet de moment. Una escalada que sobre el paper sembla senzilla, però no us deixeu enganyar, tots els llargs s’han d’escalar i el equipament mínim. Aconsello que no aneu justos dins del grau que indica la ressenya. El Ferran Vila em proposa de escalar-la i jo no m’ho penso, ja que escalar amb el Ferran ja de per si és un gran privilegi. Coincidim a Tremp a les 7 del matí, jo vinc d’Andorra   i ell des d’Igualada, vaig sortir d’Andorra a les 5 AM, uff!. Arribem al congost pel costat del Pont de Montañana a les 8:30, preparem el material i marxem del camí direcció al congost. La feixa d’entrada en la passem i hem de retornar uns 10’. Finalment trobem la feixa que seguim fins que s’acaba, trobant al costat dret una fita de pedres que ens indica una corda fixa amb nusos que ens permet baixar a la feixa de sota, seguint-la fins arribar al peu de la nostra via. Ens costa una mica troba el peu de via, però al final despré...

  Feia dies que tenia ganes de provar aquesta via, no per la dificultat (que em supera de llarg) sinó per la espectacularitat de la Paret de la Cascada, paret que te la mires i impressiona per la seva verticalitat. Finalment amb el gran Jou anem a escalar-la. Sortim d’Andorra amb la calma a les 9 del matí i a les 10 ja estem a l’aparcament. Decidim anar amb corda simple (joker de 80 metres), una quinzena de cintes exprés, uns aliens i el Jou s’agafa una escala. L’aproximació la fem seguint sempre el curs del riu i en 45’ ja estem a peu de via. A mesura que ens aproximem la paret encara impressiona mes. Descripció de la via: 1er llarg: 6a+ un llarg molt xulo en bona roca i que s’arriba a la primera reunió en travessia a dreta. Aquest llarg el fa el Jou amb solvència. 2on llarg: 7c? Aquest el faig jo, començo escalant amb una sortida amb bon canto fins que arribo al tram més dur de la via, on no queda més remei que anar fent A0, fins un diedre molt xulo en 6a+ fins arribar a la reuni...