Escalades i derivats

Amb l'Anna anem a fer aquesta via que es molt agradable, ben trobada i ideal per l'estiu en estar a l'ombra practicament tot el dia.  L'aproximació a la via s'inicia pel cami de Narieda i en arribal a sòcol, cal agafar un corriol ben marcat i anar borejant la paret fins arribar al peu de via. Tal i com indica el seu nom l'escalada es fa practicament tota per l'esperò. Tots els llargs son a l'entorn del 5è grau, a excepció del llarg que fa 9 el qual en lliure es 7a, però que es fa perfectament en A1. Ressenya de la via: Unes fotos:

Un indret que tenia ganes de descobrir i gràcies al motivat d'en Jaume Planella marxem dos dies.  Cada vegada trobo més a faltar tenir una furgoneta per la llibertat que et dóna. Però com que les ganes no ens falten,  marxem amb cotxe carregats amb el material d'escalada, de vivac i per cuinar. La veritat és que vam tenir sort amb la meteorologia, i vam dormir dos dies al ras. El primer dia fem la Sud-est clàssica, via d'estil clàssic, semiequipada i amb reunions a reforçar. En una mitja hora ens plantem al refugi de La Pombie, des d'on veiem perfectament la nostra via, 30' més i ja estem a peu de via. Via boníssima amb uns llargs  increibles i sobretot amb un 6a a equipar en fissura per llepar-se els dits. Val a dir que és fàcil perdre la línia, com ens va passar a nosaltres, i  vam haver d'abandonar una cinta express. La via acaba en una agulla que es diu Jolly. A partir d'aquí cal iniciar la baixada  per una travessia a esquerra, amb dos petits ràpels equ...

 Via guapa i practicament equipada amb Jaume Planella

Nova via oberta pel Guillem i el Damia a Andorra, al sector la piramide del sola d'enclar amb graduacions en lliure que a mi em superen, pero que no ens fa desistir amb el Martí de provar-la.  L'aproximació es bastant llarga i dreta, un 50' sense adormirse'n. Crec que vam ser els primers repetidors i vam trobar algun tram brut i amb roca a vigilar. No vaig poder encadenar els llargs mes durs, cosa que m'obligarà a tornar. Acabada la via cal baixar fent rapels per la mateixa via i un cop al terra ens adonem que ens hem descuidat la meva motxilla al cim, sort que no hi havia res important. Per cert uns messos mes tard el meus companys bombers me la van recuperar. Croquis de la via: I unes fotos de l'escalada: